Dragal, l'últim drac

Els dracs existeixen i són aquí, entre nosaltres.

Oculten les seves empremtes per evitar la seva extinció i preservar la seva màgia, però la memòria de la seva presència entre nosaltres, més vella que la humanitat, encara persisteix en tot el món.

DRAGAL narra la conversió d’un adolescent en l’últim ser d’una estirp extingida, un drac que va existir a Galícia, sobre la tomba de la qual es va construir el mite jacobeu (origen de Santiago de Compostel·la). 

La primera novel·la, “Dragal I. L’herència del drac”, va ser fi nalista del premi Fundació Caixa Galícia de literatura juvenil 2009, i va aconseguir el premi Frei Martín Sarmiento 2012, atorgat per alumnes de centres de secundària de Galícia (categoria 1r i 2n ESO).

Publicada l’abril del 2010, l’octubre del 2014 arriba a la seva VUITENA EDICIÓ.

“Dragal II. La metamorfosi del drac” (Xerais 2011) també ha estat reeditada.

“Dragal III. La fraternitat del drac” (Xerais 2012) és una de les dues novel·les fi nalistes del premi Frei Martín Sarmiento 2015 (categoria de 3r i 4t ESO).

Després de la venda dels drets audiovisuals de DRAGAL, la saga continua amb nous títols. El quart llibre,“Dragal IV. L’estirp del drac” (Xerais) veurà la llum a la primavera de 2015.

Pagès editors publica l’edició en català de la saga DRAGAL.

Enfilat a la façana de l'església de Sant Pere, el drac de pedra espera que arribi l'hora en què el Dragal torni a la vida.

L'Hadrián encara no ho sap, però ell és l'escollit per fer que es compleixi la profecia.

Qui podria imaginar que el vell temple medieval amaga les claus per trobar el rastre de l'últim drac gallec?

Un antic medalló de metall en estat viu, heretat del seu pare, serà la clau que obri les portes del destí de l'Hadrián.

Per trobar respostes, el jove també haurà de cercar als llibres prohibits de la biblioteca del seu besavi, i capbussar-se en els secrets que amaguen les aigües del gorg de la Moura.

Només gràcies a l'amistat de la Mónica, companya de classe de l'institut, i amb la complicitat de mossèn Xurxo, el rector de Sant Pere, l'Hadrián podrà recórrer el camí que, molts segles enrere, els cavallers de l'orde del Dragal van deixar obert per a ell.

Arriba Dragal II: La metamorfosi del drac, el segon volum de la saga escrita per l'autora gallega Elena Gallego Abad, publicat per Nandibú.

Tot i que en un principi es va concebre com a trilogia, el seu èxit ha estat tan gran que està a punt de publicar-se el quart volum de la història en llengua gallega.

Et convidem a conèixer la segona part de la saga Dragal:

Mentre la Policia investiga un estrany robatori a l’església de San Pedro, la Mónica es prepara que acudir a la seva cita al gorg de la Moura. La noia no sap encara que la notícia de la desaparició d’Hadrián corre com la pólvora pel poble ni que algú vigila de prop els seus moviments.

Mentre l’espera, Dragal descobreix, per primer cop en la seva mil·lenària existència, una limitació dels seus poders. Per recuperar el seu lloc privilegiat en l’escala biològica, el drac ha d’absorbir la matèria gris del cervell d’Adrián i aconseguir una simbiosi amb la seva ànima. Si aconsegueix humanitzar-se el món serà teu, però en cas contrari...

Esperant un miracle que els ajudi a salvar el seu amic, Mónica i don Xurxo hauran de desvetllar les claus amagades a la mil·lenària església de San Pedro. Hi descoriran que, per tal d’acomplir els designis de la profecia, el cavallerds de l’Orde de Dragal ja van iniciar el seu retorn. 

La saga DRAGAL també ha iniciat un ambiciós camí audiovisual. La productora espanyola Ficción Producciones treballa en un projecte cinematogràfi c de caràcter internacional, inspirat en l’univers dragalià.

La publicació de còmics i un videojoc són altres projectes en coproducció amb tercers països, a partir d’aquesta fantàstica sèrie literària que està sent traduïda a diversos idiomes.

L’escriptora, Elena Gallego Abad, és considerada la J. K. Rowling gallega, per l’univers literari propi que ha sabut crear en els seus llibres.

Es tracta de la primera saga fantàstica escrita originalment en llengua gallega, encara que els seus elements essencials es desenvolupen en el món actual.

Elena Gallego Abad (Terol, 1969) marxà a viure a Galícia amb la seva família quan era molt petita, i es va instal·lar a Verín, on va transcórrer la seva infantesa i adolescència.

És una periodista amb una àmplia trajectòria professional en mitjans de comunicació gallecs, com La Voz de Galicia, Radio Ourense o Faro de Vigo. Membre del Col·legi Oficial de Periodistes de Galícia (CPXG) i de la Federació Internacional de Periodistes (FIP).

El 1998, va rebre el premi de periodisme Xosé Aurelio Carracedo, a l'apartat de mitjans audiovisuals.